● El model de gestió majoritari del menjador és la gestió indirecta mitjançant una empresa que és seleccionada en el Consell Escolar. Seguint l’actual normativa per a la contractació del servei de menjador, no existeix una eina de valoració objectiva de les ofertes presentades per les empreses en la qual es desglossen els conceptes que inclou el servei licitat. I, que valore la incorporació de criteris de sostenibilitat ambiental i social, com poden ser incloure aliments de proximitat, ecològics o un projecte educatiu adequat.

● La insuficiència de sistemes de seguiment i avaluació de la gestió tècnica del menjador per part de l’Administració i la inexistència d’un sistema de control per part de les famílies, genera desconeixement (per exemple, de la despesa en matèries primeres i la procedència de les mateixes) i opacitat. Com a conseqüència, és difícil saber si s’estan complint la Guia dels Menús (1) i el Decret 84/2018, de 15 de juny per al foment d’una alimentació saludable i sostenible en els centres de la Comunitat Valenciana i els marges de millora són reduïts.

● La normativa permet que la meitat del superàvit que es pot generar a conseqüència del funcionament del menjador (sobretot en escoles de ciutat) puga ser distribuït a altres partides, si així ho acorda el Consell Escolar. Aquest fet provoca que part del pressupost que hauria de destinar-se a alimentació s’oriente a altres despeses ordinàries del col·legi, que haurien de ser contemplades per la mateixa Conselleria.

● El disseny dels menús es basa en la Guia per als menús en menjadors escolars 2018 de la Conselleria de Sanitat. En tractar-se d’una sèrie de recomanacions no vinculants, en nombroses ocasions ens trobem menús amb alta quantitat de carns processades, peixos precuinats i empanats, pastes i arrossos de farina blanca i lactis ensucrats. Per contra, hi ha poca presència de verdures fresques, cereals integrals i llegums. A més, no és habitual que els menús incorporen productes de temporada, locals o de producció ecològica, recomanats per la mateixa guia de menús.

● Tota aquesta situació està provocant que la despesa en matèria primera, és a dir, la despesa en aliments, siga molt reduïda, poden arribar a estar per sota dels 1-1,20 cèntims per menú escolar (recordeu que les famílies paguem 4,25 €/diaris/comensal). Amb aquesta partida alimentària, és difícil oferir una alimentació de qualitat.

● D’altra banda, les zones rurals no disposen d’una normativa de menjadors adaptada a la seua realitat, per la qual cosa tenen més dificultats per a accedir a menjadors de qualitat. És precisament en aquestes zones on l’aposta per un canvi de model té major potencial: l’ús en els menús d’aliments locals afavoriria la viabilitat de les activitats productives en un territori sovint amenaçat per la despoblació.

També hem de destacar les fortaleses que presenta el model: la descentralització de la gestió permet la participació de petites i mitjanes empreses, la qual cosa reverteix positivament sobre el mitjà socioeconòmic del territori. A més, aquestes petites i mitjanes empreses són generalment més permeables als canvis com els ací exposats i permeten que en el nostre territori existisca més diversitat d’empreses enfront de l’oligopoli d’altres llocs, on poques empreses controlen tot el negoci de l’alimentació escolar.